HAIG DE DEIXAR-TE !!

Avui de nou vull parlar amb tu, amb calma, sense crits, sense baralles...però amb la força pacifica que saps que tinc.

Fa molt que no m’escoltes i surts d’estudi  cada vegada que intento explicar-te perquè  la nostre relació ja s’ha acabat,  però mai vols saber que és el que penso.  És com si parlés amb una paret.

La nostre relació no va començar bé. Va ser com un matrimoni d’aquells de conveniència, basat en la força, en el poder. Jo em vaig resistir però... . I així, a mi,  no m’ha agradat mai viure!!

Treballo molt, ho saps, sempre ho he fet, i tu em dones el que a tu et convé. No és just.

Encara que jo no estigui d’acord, sempre decideixes tu com hem de fer les coses, amb qui i el què. No és just.

I vols canviar coses que jo m’he guanyat durant temps i amb molt d’esforç. No és just.

No em deixes expressar-me com a mi m’agrada, ha de ser com tu vols. No és just.

Estimo a tots aquells que ens envolten, encara que estiguin lluny, encara que siguin diferents, perquè amb això esta la meva riquesa i sempre els he acollint, fins i tot ara alguns estan amb mi;  estimo els racons on hem viscut, per on hem passejat, els que hem visitat,  a todos aquellos que hemos conocido, però és que ja no vull estar més amb tu, i per això torno a dir-te que la nostre relació ha de canviar, la nostre relació ha de acabar!!

Has de comprendre que hi ha moltes coses que ens separen, però el més important, el que no entens, el que mai podràs dominar, enfonsar o amagar, son els meus sentiments.

I t’ho diré mil i una vegada, no em cansaré de dir-t’ho, HAS DE DEIXAR-ME  SER LLIURE !!!

Només d’aquesta manera tornarem a ser amics